El Parlament de Catalunya acull pel dia de la dona treballadora un acte de reconeixement a dones que tenen un “treball masculí”
Núria de Gispert a l'acte. |
L'acte
va començar a les deu del matí del passat 8 de març al Parlament
de Catalunya, allà, mentre els assistents anaven prenent lloc, una
jove alumna del Conservatori del Liceu amenitzava l'espera tocant
l'arpa. Amb uns pocs minuts de retard començava l'esdeveniment amb
la compareixença d'Eva Peruga, periodista i defensora de la igualtat
a El Periódico de Catalunya.
“Les noves construccions han de portar el segell de les dones”
començava dient, va defensar que encara s'ha de lliutar pel dret de
les dones ja que “les noies les violen als bussos de l'Índia i van
sortir a la plaça Tahrir d'Egipte”. Com a part de la societat,
defensava que les dones tenen dret a “opinar sobre el model de
societat més adient per a tothom”.
Després
de les paraules de la periodista era el torn de les autoritats. Núria
de Gispert, presidenta del Parlament, va ser l'encarregada de donar
la benvinguda a l'acte. Reconeixia la necessitat de continuar
celebrant el 8 de març acceptant que “anem pel bon camí”. “Cal
seguir lluitant”, no dubtava en dir, però aquesta vegada “ho hem
de fer per les nostres filles, per les nostres netes...”. Sense
donar-se més protagonisme va donar pas a les cinc dones
protagonistes a l'acte.
Maria Rovira a l'acte. |
Maria
Rovira, pagesa i titular d'una explotació agrària a l'Anoia va ser
la primera en parlar. Explicava que volia ser pagesa “des de
petita” però que amb 13 anys la van enviar a estudiar a Barcelona.
Malgrat això, va començar a treballar al camp amb una total
ignorància de la professió. A més, acceptava que “a un món
masculí com l'agrari una dona no hi cabia” fa vint anys fins el
punt que llavors “la majoria de dones no estaven donades d'alta a
la seguretat social”. Va millorar a la professió mitjançant
cursos i ara fa horta ecològica. Actualment “he compaginat la meva
feina de pagesa amb l'activitat sindical”.
Pilar Rossinyol a l'acte. |
Pilar
Rossinyol és cap d'obra de l'empresa Vertisub, va explicar que a la
seua família eren pagesos però ella no volia ser-ho. Va comentar
que des de la seua infància havia realitzat activitats “d'homes i
de dones” ja que sa mare es va quedar viuda amb quatre filles. Va
poder estudiar gràcies a una beca però una vegada “em van oferir
netejar uns vidres penjada a alçada” i va acceptar. Des de llavors
ha estat treballant entre homes i assegura que la “discriminació
ha sigut positiva”. No obstant això, “queda molt camí per fer”
ja que de vegades se l'ha considerada com “superwoman” quan es
tracta d'un treball que hauria de poder realitzar qualsevol humà.
Inclús al món industrial actual hi ha desigualtat ja que “hi ha
poques dones obreres” i la majoria “són tècniques”.
Fina Bravo a l'acte. |
Fina
Bravo va ser la següent en parlar. Ella és secretària judicial al
Jutjat de Reus i es dedica a la justícia des de l'any 1988. Tot i
ser de Barcelona va anar a viure a Tarragona i va tindre dos fills,
el seu marit la recolzada en tot el que ha fet per això defensa que
“és important escollir un company que cregui en vosaltres”.
Pensa que a més les dones “donem un altre color a la feina” i
creu que “hem d'escoltar a la gent i fer un canvi profund”. Amb un clar missatge esperançador per a acabar no va dubtar en dir: “Si
volem, podem".
Maite Otero a l'acte. |
Maite
Otero és enginyera de les centrals d'Ascó i Vandellòs. Va voler
estudiar enginyeria, una carrera on tots eren homes exceptuant ella,
inclús els professors li deien “potser estàs buscant nuvi?”
Accepta que fins i tot ella va dubtar de les seues pròpies
capacitats però finalment l'any 1981 es va ficar a fer feina a una
central nuclear després d'haver donat classes a la universitat.
Acceptava que “mai no em vaig sentir discriminada en aquell món
d'homes. I, a l'igual que Fina Bravo, va dir el missatge esperançador
“si volem, podem”.
Gemma Téllez a l'acte. |
Gemma
Téllez va ser l'última en parlar. Ella és infermera del Sistema
d'Emergències Mèdiques (SEM) i membre del Pla nacional per a la
promoció de valors a Catalunya. A diferència de la resta de
compareixents va denunciar el menyspreu al treball no remunerat i,
acceptant que “cuidar sempre ha estat un valor femení”,
defensava que cal donar-li el mateix valor que al treball remunerat.
Per a solucionar aquesta situació “crec que s'ens exigeix fer
tombs de 180 graus” i per això “cal trobar punts de diàleg”.
Abans
d'acabar l'acte, Neus Munté, consellera de Benestar Social i
Família, va dirigir unes paraules als assistents entre les quals
destacaven l'ambició de Catalunya de ser “un referent europeu
d'igualtat”. Núria de Gispert va voler tancar l'acte amb dades com
que al Parlament de Catalunya hi ha més percentatge de dones que al
Congrés dels Diputats o al Parlament Europeu o que les mestresses de
casa han entrar al mercat laboral degut a la complicada situació
econòmica esdevenint un “matalàs de la crisi”.
L'acte
va acabar amb la interpretació d'un petit concert de “Dones
Compositores” per part de dues alumnes del Conservatori del Liceu.
L'arpa i el cant van fer sonar Ten past two de
Pearl Chertok i Chanson des bergères de
Fanny Mendelssohn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada