dissabte, 9 de març del 2013

Cinc històries extraordinàries de cinc dones extraordinàries


El Parlament de Catalunya acull pel dia de la dona treballadora un acte de reconeixement a dones que tenen un “treball masculí”


Núria de Gispert a l'acte.
Malgrat l'intent de normalitzar unes històries laborals marcades pel treball de la dona en un mercat laboral clarament masculí, tots els assistents a l'acte que va organitzar el Parlament de Catalunya pel dia de la dona treballadora sabien que es tractava de cinc històries extraordinàries. Extraordinàries per l'època en que les cinc dones van accedir a un treball “masculí” amb molts prejudicis envers les capacitats físiques femenines i amb constants crítiques i dificultats més enllà de la llar.

L'acte va començar a les deu del matí del passat 8 de març al Parlament de Catalunya, allà, mentre els assistents anaven prenent lloc, una jove alumna del Conservatori del Liceu amenitzava l'espera tocant l'arpa. Amb uns pocs minuts de retard començava l'esdeveniment amb la compareixença d'Eva Peruga, periodista i defensora de la igualtat a El Periódico de Catalunya. “Les noves construccions han de portar el segell de les dones” començava dient, va defensar que encara s'ha de lliutar pel dret de les dones ja que “les noies les violen als bussos de l'Índia i van sortir a la plaça Tahrir d'Egipte”. Com a part de la societat, defensava que les dones tenen dret a “opinar sobre el model de societat més adient per a tothom”.

Després de les paraules de la periodista era el torn de les autoritats. Núria de Gispert, presidenta del Parlament, va ser l'encarregada de donar la benvinguda a l'acte. Reconeixia la necessitat de continuar celebrant el 8 de març acceptant que “anem pel bon camí”. “Cal seguir lluitant”, no dubtava en dir, però aquesta vegada “ho hem de fer per les nostres filles, per les nostres netes...”. Sense donar-se més protagonisme va donar pas a les cinc dones protagonistes a l'acte.

Maria Rovira a l'acte.
Maria Rovira, pagesa i titular d'una explotació agrària a l'Anoia va ser la primera en parlar. Explicava que volia ser pagesa “des de petita” però que amb 13 anys la van enviar a estudiar a Barcelona. Malgrat això, va començar a treballar al camp amb una total ignorància de la professió. A més, acceptava que “a un món masculí com l'agrari una dona no hi cabia” fa vint anys fins el punt que llavors “la majoria de dones no estaven donades d'alta a la seguretat social”. Va millorar a la professió mitjançant cursos i ara fa horta ecològica. Actualment “he compaginat la meva feina de pagesa amb l'activitat sindical”.

Pilar Rossinyol a l'acte.
Pilar Rossinyol és cap d'obra de l'empresa Vertisub, va explicar que a la seua família eren pagesos però ella no volia ser-ho. Va comentar que des de la seua infància havia realitzat activitats “d'homes i de dones” ja que sa mare es va quedar viuda amb quatre filles. Va poder estudiar gràcies a una beca però una vegada “em van oferir netejar uns vidres penjada a alçada” i va acceptar. Des de llavors ha estat treballant entre homes i assegura que la “discriminació ha sigut positiva”. No obstant això, “queda molt camí per fer” ja que de vegades se l'ha considerada com “superwoman” quan es tracta d'un treball que hauria de poder realitzar qualsevol humà. Inclús al món industrial actual hi ha desigualtat ja que “hi ha poques dones obreres” i la majoria “són tècniques”.

Fina Bravo a l'acte.
Fina Bravo va ser la següent en parlar. Ella és secretària judicial al Jutjat de Reus i es dedica a la justícia des de l'any 1988. Tot i ser de Barcelona va anar a viure a Tarragona i va tindre dos fills, el seu marit la recolzada en tot el que ha fet per això defensa que “és important escollir un company que cregui en vosaltres”. Pensa que a més les dones “donem un altre color a la feina” i creu que “hem d'escoltar a la gent i fer un canvi profund”. Amb un clar missatge esperançador per a acabar no va dubtar en dir: “Si volem, podem".

Maite Otero a l'acte.
Maite Otero és enginyera de les centrals d'Ascó i Vandellòs. Va voler estudiar enginyeria, una carrera on tots eren homes exceptuant ella, inclús els professors li deien “potser estàs buscant nuvi?” Accepta que fins i tot ella va dubtar de les seues pròpies capacitats però finalment l'any 1981 es va ficar a fer feina a una central nuclear després d'haver donat classes a la universitat. Acceptava que “mai no em vaig sentir discriminada en aquell món d'homes. I, a l'igual que Fina Bravo, va dir el missatge esperançador “si volem, podem”.

Gemma Téllez a l'acte.
Gemma Téllez va ser l'última en parlar. Ella és infermera del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i membre del Pla nacional per a la promoció de valors a Catalunya. A diferència de la resta de compareixents va denunciar el menyspreu al treball no remunerat i, acceptant que “cuidar sempre ha estat un valor femení”, defensava que cal donar-li el mateix valor que al treball remunerat. Per a solucionar aquesta situació “crec que s'ens exigeix fer tombs de 180 graus” i per això “cal trobar punts de diàleg”.

Abans d'acabar l'acte, Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família, va dirigir unes paraules als assistents entre les quals destacaven l'ambició de Catalunya de ser “un referent europeu d'igualtat”. Núria de Gispert va voler tancar l'acte amb dades com que al Parlament de Catalunya hi ha més percentatge de dones que al Congrés dels Diputats o al Parlament Europeu o que les mestresses de casa han entrar al mercat laboral degut a la complicada situació econòmica esdevenint un “matalàs de la crisi”.

L'acte va acabar amb la interpretació d'un petit concert de “Dones Compositores” per part de dues alumnes del Conservatori del Liceu. L'arpa i el cant van fer sonar Ten past two de Pearl Chertok i Chanson des bergères de Fanny Mendelssohn.