dijous, 5 de febrer del 2015

Sant Cugat orwelliana, dades de l'Observatori Sociològic municipal

La setmana passada es van publicar les dades de l'onada de la tardor del 2015 de l'Observatori Sociològic municipal de Sant Cugat, realitzat per l'Institut Opinòmetre. Aquesta setmana he entrevistat el Tinent d'Alcalde de Governació, Seguretat i Participació Ciutadana, Francesc Carol, al respecte. Extrec dues conclusions d'enfrontar les informacions d'aquestes dues fonts, totes dues institucionals: el periodisme de dades no es lliura de la necessària interpretació d'aquest ofici (per molt que li pese a alguns) i Sant Cugat podria ser el lloc on transcorre una novel·la mai escrita per George Orwell.

Abans d'analitzar les dades de l'Observatori cal dir que aquestes s'han extret d'un conjunt de 1.000 entrevistes representatives de la societat santcugatenca, és a dir, respecten el percentatge de població per zones i sexe. Això fa que els percentatges relativament baixos (al voltant del 5%) ja puguen ser extensibles al conjunt de la població.

Big Brother (Gran Germà)
Un dels temes d'anàlisi que millor deixa a l'Ajuntament és la percepció de seguretat a la ciutat. El grau de percepció de seguretat supera el 7 (sobre 10) en els tres casos que planteja l'estudi: a casa, al barri i al municipi (7'4, 7 i 7'1 respectivament). Això significa que hi ha sensació de seguretat. Si s'observen les dades de victimització, és a dir, la coneixença o sofriment d'alguns actes que es considera que atempten contra la seguretat, es pot veure una millora respecte fa dos estudis i un petit empitjorament respecte el darrer. Curiosament no té correspondència directa a les notes de percepció de seguretat.



Si s'analitzen les dades per zones, es veu que tots els barris i l'EMD tenen aquesta nota per sobre de 7 exceptuant Mira-sol i La Floresta – Les Planes (zona d'anàlisi únic per a l'Observatori). Carol explica a l'esmentada entrevista que això és la conseqüència de ser barris apartats on és més senzill realitzar il·legalitats ja que les cases estan més apartades. A més, assegura que és percepció ja que no tenen un índex de criminalitat superior a la resta del municipi. 

«Alguns districtes estan demanant les càmeres de seguretat». Aquesta frase del propi regidor fa un tomb a la resposta de Carol respecte la seguretat a l'entrevista. «Ho hem treballat amb Valldoreix, ho tramitem amb Can Trabal, que si no és districte sí que és una zona una miqueta més aïllada del centre, i amb això ho anirem ampliant a la resta de districtes que ho puguin demanar».

D'aquesta manera, ja sabem que l'equip de govern treballa per posar càmeres de seguretat a Valldoreix i Can Trabal alhora que no descarta situar-ne a més zones. Sabent que és una mesura polèmica, Carol explica que no cal omplir tot el poble de càmeres i que el procediment és lent perquè cal justificar la situació d'aquests aparells. Que la tramitació siga llarga, però, no lleva que molts veïns (segons ell) li demanen càmeres i, per tant, el consistori treballe per posar-ne.

El poble de centre-esquerra que votava un catalitzador: un error en Matrix 
Més enllà del senzill paral·lelisme amb 1984, perquè Sant Cugat siga orwelliana cal alguna cosa més. Necessitem una escletxa que deixe veure l'estructura que suporta un engany. No sé si és ser grandiloqüent però Sant Cugat també té el seu error en Matrix (pel·lícula d'inspiració orwelliana). 

La nota mitjana de la ciutat en l'eix esquerra-dreta és un 3'5, el que correspon al centre-esquerra. Sant Cugat, és, llavors, de centre-esquerra gràcies, en part, a un 30% de població que se situa a l'esquerra. El percentatge que diu situar-se a la dreta (3'27%) o al centre-dreta (9'49%) és irrisori comparat amb el que se situa al centre-esquerra (17'84%) o al centre (17'74%).



No obstant això, Convergència i Unió té l'alcaldia des del 1987 i, a dia d'avui, l'equip de govern rep més nota que qualsevol partit de l'oposició (un 6'4; sols la CUP també aprova amb un 5). Faltaria veure la nota del grup municipal de CiU, tot i que Carol justifica que no aparega a l'estudi ja que la feina d'aquest grup municipal és la de govern.

El propi Carol accepta a l'entrevista que CiU no és un partit de centre-esquerra tot i que fa algunes polítiques socials que, al seu parer, qualsevol partit de centre-esquerra podria fer. Alhora també diu que posant aquestes dues dades de l'Observatori en consonància es pot treure la conclusió que CiU és de centre-esquerra. Per complicar encara més la definició ideològica del partit que governa a la ciutat, el regidor assegura que CiU té polítiques econòmiques de centre-dreta tot i que es pot considerar un partit de centre.

Per a acabar de marejar les coses, Carol introdueix el vot ocult: «Quan a algú li preguntes et pot dir sóc d'esquerres, però mai et dirà sóc de dretes, encara que ho sigui. Per tant, el vot de la dreta, això passa amb el Partit Popular, té un vot ocult molt fort. Per tant, no sempre la definició significa la votació».

A més, el mateix regidor explica que el terme «centre» s'empra com a catalitzador per por a la definició política i, per tant, la pregunta de l'Observatori anys enrere sols diferenciaria entre dreta i esquerra i no introduiria centre-dreta i centre-esquerra. Malgrat això, quan se li pregunta directament per la definició de CiU, Carol diu que el partit és de centre.

La conclusió d'aquest punt és que els santcugatencs són de centre-esquerra i voten un catalitzador per no definir-se. Vet aquí l'error en Matrix.

Desinformació institucional a l'Animal Farm (Granja dels animals)
A simple vista, a les dades de l'Observatori Sociològic, es veu que a l'Ajuntament li cal intensificar la feina de comunicació, malgrat que s'emporte el segell Infoparticipa de la UAB per la web del consistori. D'entre tots els indicadors estratègics solament n'apareix un suspès i, si d'una assignatura es tractara, no tindria dret a recuperació. La coneixença del projecte d'objectius estratègics de l'Ajuntament se situa, de mitjana, en un 1'4 sobre 10.

Carol en essència culpa els enquestats i els enquestadors, uns per incultes i altres per fer mal la seua feina, tot i que òbviament no empra aquests termes. Considera que molta gent pot no entendre què vol dir «projecte d'objectius estratègics» i, per tant, l'empresa encarregada de fer l'estudi no hauria d'haver plantejat aquesta pregunta en aquests termes.


En aquest mateix sentit, la nota pel que fa a la informació respecte les actuacions a l'Ajuntament (pregunta que Carol considera més clara) se situa en un aprovat just (5'36). En aquesta xifra té un important pes un 37'90% dels enquestats que consideren com a regular la informació que reben. Assegura que tenen més nota perquè la pregunta és més clara però que s'ha de millorar.

Crida especialment l'atenció d'aquestes dues preguntes que la qüestió és la coneixença i no la procedència. Això significa que aquests 1'4 i 5'36 no depenen únicament de l'Ajuntament sinó, també, dels mitjans de comunicació locals. Sembla, llavors, que CiU ha esdevingut els porcs que governaven l'Animal Farm amb el control de tots els àmbits polítics locals i de la informació al respecte.

Llegaría a fin de mes si los meses tuvieran 5 días
Més enllà d'Orwell, hi ha un poeta alternatiu contemporani, el Carlos Salem, que en un dels seus poemes diu «llegaría a fin de mes si los meses tuvieran 5 días». Aquesta és la situació d'un 28'7% de santcugatencs i, si desgranem per districtes, d'un 42% dels residents a La Floresta i Les Planes. La pregunta que dóna aquesta xifra és molt subjectiva per a Carol i, per tant, no és determinant ja que «hi ha gent amb un sou molt alt que pot no arribar a final de mes».

Més significativa és per ell la xifra de gent que no pot tenir cap estalvi a final de mes. En total hi ha un 51'40% de santcugatencs que poden tenir aquest estalvi, el que significa que gairebé la meitat de veïns de la ciutat no poden tenir-ne. Malgrat ser més significatiu per ell, Carol no fa una valoració crítica i s'escuda en la feina que ja fan els serveis socials de l'Ajuntament.

Malgrat tot
Amb aquestes dades pot semblar que Sant Cugat té greus problemes sobre la taula però, malgrat això, l'Observatori desprèn unes quantes dades positives. En primer lloc, un sentiment de pertinença de 7'6 sobre 10, especialment marcat al centre de la ciutat. De la mateixa manera, un 92% de santcugatencs se senten bastant o molt satisfets de residir a la ciutat (amb una nota mitjana de 8). Aquesta percepció baixa a Valldoreix, Mira-sol i La Floresta – Les Planes que donen una nota de 7'91, 7'86 i 7'51 respectivament; dada normal per Carol perquè són districtes i EMD amb molta personalitat pròpia.

Una dada que destaca també positivament és que l'Ajuntament és l'única institució aprovada pels santcugatencs amb un 6 sobre 10. Es demostra així la confiança en les institucions més properes al ciutadà. Alhora es veu una marcada desconfiança amb el govern central puntuada en un 2'2 sobre 10.